Sóc conscient, i així ho comento sovint als meus cursos, que durant molts anys he conduït massa ràpid, que és un dels factors que més accidents mortals provoquen a les nostres carreteres. És cert que disposava d’una bona tècnica, ja que en aquella època era campió d’Espanya de diferents modalitats, però la meva consciència en conducció segura era prou escassa. Em queixava de tots els límits de velocitat establerts, i a la vegada, opinava que la resta de conductors no conduïen bé.

Afortunadament, vaig canviar d’opinió -i sobretot d’actitud -, i durant més de 20 anys com a docent en conducció segura, he pogut analitzar i demostrar els diferents riscos que ens podem trobar al volant. Al circuit escola treballem tècniques de conducció preventiva, simulant d’aquesta manera diferents escenaris. Ens endinsem en possibles situacions de risc (totalment controlades al circuit), així com frenades d’emergència a baixa adherència, o pèrdues de control del vehicle; per així poder desenvolupar un aprenentatge a partir de l’experiència.

La majoria de conductors tenen poques eines i experiència per poder solucionar una situació d’emergència. Els hi pot mancar capacitat tècnica, ja que rarament ens trobem amb situacions com aquestes al nostre dia a dia, per poder desenvolupar un aprenentatge a partir de l’experiència.

Hem de ser conscients que compartim la carretera amb molts conductors i tots, absolutament tots, ens equivoquem davant d’un error extern. Però en aquest cas, la nostra velocitat pot jugar un paper fonamental per reduir riscos.

Imaginem-nos que a una gran ciutat un conductor se salta un stop, i just en aquell moment arribem nosaltres. Serà fàcil o difícil parar i esquivar si fos necessari? Aquesta situació es converteix en fàcil o difícil depenent de la velocitat que portem quan ens hi trobem; a 30km/h serà fàcil, a 40km/h serà difícil,a 50 km/h serà molt difícil, i a 60 km/h…

Sincerament, m’agrada la velocitat, però ara només al circuit; he après a gaudir del viatge sense risc, respectant els altres conductors. Però sobretot, encara m’agrada més arribar a casa cada dia amb el cotxe sencer, i si és possible, amb els dos retrovisors.